Calma mental (shamatha) i felicitat genuïna

«La felicitat genuïna deriva d'una ment equilibrada, sana, satisfeta i sàvia, i es fonamenta en un comportament ètic que té en compte que no estem sols al món. Sorgeix de les profunditats d'una ment que està en calma, és clara, oberta, intel·ligent i es troba en harmonia amb un mateix, amb els altres i amb l'entorn. No es tracta d'un simple sentiment o d'una sensació passatgera sinó d'una manera de ser, d'estar present en el món, és quelcom que portem dins fins i tot si el que ens envolta no és òptim, que experimenta el que hi ha sense ser portat d’aquí cap allà en un desequilibri dirigit per les vicissituds de la vida. Encara assaborim les alegries del món dels sentits, de les relacions humanes i de les activitats que ens omplen, però, precisament perquè no ens aferrem a elles com la font d'una felicitat autèntica, una sensació interior de benestar roman fins i tot en les situacions en què aquests suports externs desapareixen.»1

Però sovint tenim un sentiment de fons de no ser totalment feliços, i no sabem ben bé on mirar per fer-ho callar. Les condicions que ens envolten són fonamentals per a la nostra vida i ens condicionen enormement, és important treballar-hi, però aquí l'aposta és veure que podem anar més enllà, millorar les condicions interiors per viure la vida d'una manera més alegre, serena i creativa, i amb més llibertat. Ja que com ho vivim sovint té més pes que el què vivim (sense entrar aquí en els casos extrems).

Solem subestimar el potencial que tenim dins, el potencial de la nostra ment i la pròpia capacitat per estar bé i per arribar a ser feliços. Coneixent-nos més a nosaltres mateixos, entenent més als altres, i conreant actituds i estats mentals constructius i disminuint progressivament aquells no constructius podem arribar a un estat de satisfacció que procedeixi de dins, més nostre, sense estar tan condicionats pel que passa fora i alliberant-nos del que ens atrapa i no ens deixa estar bé. I això és perquè, com dèiem, la ment té un paper primordial en com experimentem la vida, i en ella podem confiar per conrear una satisfacció, llibertat i felicitat genuïnes i duradores, sense la confusió que moltes vegades envolta tot això, aportant així alguna cosa no només a nosaltres mateixos sinó també al món que ens envolta. Per tant, podem prendre en nosaltres mateixos la responsabilitat del nostre propi benestar. En altres paraules: en gran mesura, la teva felicitat pot arribar a ser la teva decisió.

Tot aquest procés comença per una ment que té la suficient calma i que es troba en equilibri, i això es pot cultivar. Ho cultivem mitjançant la meditació coneguda com shamatha, paraula sànscrita que significa "quietud mental". Mitjançant la meditació shamatha cultivem l'atenció, la capacitat de concentració i la capacitat de deixar anar, això vol dir que ens entrenem a enfocar la ment cap a on nosaltres decidim, i a mantenir-la allà, deixant que reposi en l'objecte de meditació d'una manera relaxada i clara, i tornant a ell cada vegada que ens distraiem. Aquest objecte de meditació pot ser la respiració, que ens acompanya sempre però que rares vegades percebem, perquè no li posem cap atenció. Mitjançant la meditació shamatha es pot utilitzar la respiració com a ancoratge per a la ment, per conrear una atenció relaxada i alhora intensa i clara, i això ens permet guanyar calma mental. Per què? Perquè una ment distreta és una ment vulnerable i esclava de les emocions i actituds destructives, que ens porten d'aquí cap allà. En renunciar a la nostra capacitat d'escollir en què posem la nostra atenció, instant a instant, ens fem esclaus d'obsessions, impulsos compulsius o pensaments i visions limitades i distorsionades de la realitat, així que la meditació shamatha ens ajuda a ser cada vegada més lliures enfront a tot això, a escollir cada vegada més com volem viure el nostre instant a instant, és a dir, com volem viure la vida.

També podem utilitzar la meditació shamatha amb molts altres objectes, per exemple, amb la pròpia ment com a objecte. La meditació shamatha que observa la ment és una meditació molt potent, ja que, alhora que proporciona calma mental, obre un espai per a l'observació de tots els esdeveniments mentals que tantes vegades no sabem reconèixer. Ens permet observar el vaivé dels pensaments, els records, les emocions i altres fenòmens mentals quan sorgeixen i es desenvolupen, veiem com fan el seu joc en el nostre interior, i aprenem a conèixer-nos més a nosaltres mateixos, a entendre millor els processos mentals, i a no deixar-nos portar per ells sense elecció.

La meditació en calma mental constitueix així la base per obrir un espai interior de serenitat i presència, de satisfacció interior i de llibertat davant els impulsos que se'ns emporten sense que ho desitgem i enfront dels estats mentals i emocions no constructives com l'ansietat, l'obsessió o la irritació, així com per obrir un espai per a l'autoconeixement que ens permetrà aprofundir més per aprendre a observar amb lucidesa i discernir entre el que ens ajuda i volem anar cultivant, enfront del que volem anar abandonant perquè ens impedeix estar satisfets, i a cultivar una felicitat genuïna que, cada vegada més, provingui de dins, que sigui més nostra. I és que el nostre potencial és molt més gran del que imaginem.

1 B. Alan Wallace, Meditations of a Buddhist Skeptic, Columbia University Press, 2012, p.163. Traduït amb lleugers afegits per l’autora de l'article del blog.