Meditació en l'afecte

Adaptat de la meditació del Retir de lam rim a Tushita, del 4 de gener de 2016. 

Hans Burghardt ensenya a Tushita els cursos «Aprendre a meditar».

(1) Portem l'atenció a la postura.

<pausa per a meditar>

(2) Dediquem també uns instants a connectar amb el desig de felicitat que motiva les nostres accions. Un desig de felicitat i benestar cap a nosaltres mateixos que intentem satisfer de diferents maneres i amb accions diverses. I ho fem observant i tractant de reconeixe'l, però no de manera intel·lectual o racional.

<pausa per a meditar>

Un desig que també expressem en relació amb els altres, però no de manera incondicional, no de manera constant. Un afecte, un desig de benestar, que també sentim per persones específiques, en moments determinats, i que sentim de manera més o menys condicionada.

Reconeixem aquest afecte per nosaltres i els demès i reposem l'atenció en aquest afecte, una ment càlida i confortable que ens fa sentir bé. Si ens resulta difícil reconeixe'l o mantenir-lo viu, podem usar la paraula, verbalitzant expressions com «mereixo ser feliç» o «vull ser feliç», o imaginant-nos en situacions que hem viscut, en les que hem experimentat aquesta satisfacció i benestar. També podem imaginar-nos en situacions futures experimentant aquest mateix benestar i satisfacció. Quan aconseguim connectar amb aquest afecte, hi reposem l'atenció.

Si ens ajuda a concentrar-nos, podem utilitzar com a àncora la respiració, observant-la i deixant que aquest afecte l'impregni, com si el respirar l’alimentés i el sostingués. També ens podem fer conscients de com l'acte de respirar sosté la nostre vida. Encara que sigui involuntari, aquest acte de respirar el podem entendre com una expressió d'aquest afecte cap a nosaltres mateixos.

Fem tot això sense intel·lectualitzar o conceptualitzar, intentant reconèixer i mantenir l'atenció en aquest afecte, utilitzant com a àncora, si ens ajuda, la respiració associada a aquest afecte. Si ens ajuda, fins i tot podem imaginar que a l'inspirar rebem afecte i l'incrementem i que a l'expirar el fem sortir, fent-lo brillar i compartint-lo amb altres. Podem fer tot allò que ens ajudi a connectar amb aquest afecte. Quan hi connectem, posem l'atenció principalment en aquest afecte, deixant anar qualsevol reflexió, pensament, etc.

<pausa per a meditar>

No estem buscant connectar amb un sentiment romàntic, nyonyo o cursi, estem parlant de quelcom més bàsic, que impregna les nostres accions, i del qual no sempre en som conscients: un profund desig de felicitat, de benestar i satisfacció, que podem dirigim cap a nosaltres i també cap als altres. És un estat mental que de forma natural ens fa sentir satisfets i plens; una satisfacció i plenitud que no es basa en les nostres habilitats, en els nostres coneixements, en la nostre aparença, en el que diuen els demès… sinó que està lliure de tot això i també de l'aferrament cap a nosaltres mateixos, aferrament que es manifesta com un sentiment de separació, de superioritat, etc.

Aquest afecte és molt més bàsic, tot i que sovint apareix barrejat amb tots aquests sentiments de separació, aferraments o inclús aversió, per exemple quan ens sentim culpables o ens jutgem amb una actitud dura. És un afecte bàsic, primordial: «desitjo ser feliç, desitjo estar bé, mereixo ser feliç, mereixo estar bé».

<pausa per a meditar>

(3) De nou, podem usar la imaginació, imaginant que totes les coses que desitgem, tangibles o intangibles, es fan realitat. Ens permetem obtenir totes aquelles coses que considerem positives per nosaltres, en concret o en abstracte. Ens desitgem felicitat i imaginem que l'aconseguim, que a partir d'ara sempre som feliços, que estem bé, satisfets i contents, passi el que passi.

Com ens fa sentir aquest pensament?

(4) Ens donem permís perquè sigui el que sigui el que passi, el que experimentem, el que visquem o el que tinguem, puguem ser feliços, puguem estar satisfets i contents, passi el que passi. Deixem que qualsevol afecte i sensació càlida que sorgeixi, es desenvolupi, posant-hi l'atenció i vivint-la en tota la seva plenitud, sense condicions: «que a partir d'ara pugui sempre ser feliç, passi el que passi».

<pausa per a meditar>

Ens donem permís perquè tot allò que ens impedeix experimentar aquesta satisfacció, aquesta ment càlida, aquest afecte, deixi de bloquejar-ho, convençuts de que mereixem ser feliços.

<pausa per a meditar>

(5) Però perquè condicionar aquesta calidesa, aquest afecte, aquesta satisfacció, que ens fa sentir bé, dirigint-la només cap a nosaltres? Perquè imposar-li condicions?

<pausa per a meditar>

Observant una persona que estimem, per la qual sorgeixen amb facilitat sentiments d'afecte, observem com podem estendre espontàniament, aquest afecte cap a l'altre persona, i com això no només no disminueix aquest afecte sinó que fins i tot el pot incrementar. Al sentir afecte per la persona que tinc davant, no és el cas que deixem d'experimentar aquest sentiment càlid i confortable, transferit a la persona que tenim davant. El seguim experimentant en primera persona, i té la mateixa qualitat, no és diferent, del sentiment d'afecte cap a un mateix.

<pausa per a meditar>

Podem pensar en una altre persona que ens estimem i estendre i incloure en aquest afecte també aquesta persona.

Els que ens estimem, no sempre actuen pensant en el nostre benefici, a vegades s'enfaden amb nosaltres i ens fan mal. Podem observar, com des d'aquest afecte, ho podem comprendre i els podem perdonar. Aquest afecte ens dona el coratge i la força fins i tot per perdonar, als altres i a nosaltres mateixos.

<pausa per a meditar>

És un afecte que es pot estendre, no només a persones que ens estimem, sinó que també es pot estendre a altres persones i als animals. El mateix estat mental, amb les mateixes qualitats i la mateixa calidesa. I això és així, perquè és un estat que no depèn tant dels que tenim al davant, ja que aquest afecte irradia, emana, des del nostre cor. Som nosaltres els que el condicionem; si trenquem les condicions el podem experimentar en relació amb tots.

<pausa per a meditar>

Com ens fa sentir estimar de manera incondicional? I si ens donéssim permís per a, començant per nosaltres mateixos, experimentar i relacionar-nos amb la realitat sempre des d'aquesta ment càlida, confortable, satisfeta i feliç, passi el que passi?

<pausa per a meditar>

Continuem reposant l'atenció en aquest afecte. Podem usar com a àncora la respiració, mantenint aquesta calidesa confortable i ajudant-nos de tot allò que ens ajudi a mantenir-la viva.

<pausa per a meditar>

(6) Podem també imaginar que tota aquesta calidesa, tot aquest afecte, totes les qualitats positives que emanen d'aquesta actitud, venen en forma de llum blanca de totes les direccions de l'espai i es van absorbint gradualment en el nostre cor. És una llum confortable, que brilla amb intensitat i que omple de llum el cos, fent que aquest irradiï llum en totes direccions. Una llum càlida i confortable que elimina qualsevol experiència de patiment o insatisfacció, fins i tot malalties, preocupacions o pors. Una calidesa confortable que sempre està a la nostre disposició, però que no sempre reconeixem. Si la reconeixem, generem el desig que m'acompanyi en tot moment.

<pausa per a meditar>

(7) Podem concloure la sessió desitjant que el que hem fet en aquesta sessió, les accions que farem, i les que hem fet en el passat, serveixin per a satisfer aquest afecte per mi i per els altres; que pugui superar des d'aquesta ment afectuosa,  càlida i confortable, qualsevol insatisfacció i malestar; i perquè els nostres desitjos de felicitat es facin realitat, incloent els nostres desitjos personals o particulars.

Tags